Populismos, pueblos y conciencia popular

Populismes, poble i consciència popular

Los medios lo han puesto de moda. “Populismo”. Expresión que mezcla a los políticos emergentes en una sola categoría. Se supone que tienen en común oponerse a las medidas neoliberales que la élite política y los partidos tradicionales de gobierno consideran imprescindibles, a pesar de ser muy perjudiciales para la mayoría social o para amplias minorías desfavorecidas. O preconizar otras consideradas inviables o catastróficas por el poder detrás de las instituciones.

Els mitjans ho han posat de moda. “Populisme”. Expressió que barreja als polítics emergents en una sola categoria. Se suposa que tenen en comú oposar-se a les mesures neoliberals que l’elit política i els partits tradicionals de govern consideren imprescindibles, malgrat ser molt perjudicials per a la majoria social o per a amples minories desfavorides. O preconitzar altres considerades inviables o catastròfiques pel poder darrere de les institucions.

El efecto práctico de esas políticas neoliberales, es, junto a la depauperación de las clases trabajadoras y medias, la correlativa concentración de poder y privilegio en la plutocracia global, de los muy ricos y bien relacionados.

L’efecte pràctic d’aquestes polítiques neoliberals, és, al costat de la depauperación de les classes treballadores i mitjanes, la correlativa concentració de poder i privilegi en la plutocràcia global, dels molt rics i ben relacionats

Efecto colateral de esa concentración de poder es que las instituciones quedan impotentes. El gobierno representativo fue siempre instrumento del poder del dinero, pero la lucha y la conciencia de la clase trabajadora era su antídoto. Ahora, la falta de conciencia social, tras treinta años de burocracia del bienestar y jaculatorias con las dictaduras “comunistas”, ha dejado inerme al pueblo y a la clase trabajadora.

Efecte col.lateral d’aquesta concentració de poder és que les institucions queden impotents. El govern representatiu sempre ha estat instrument del poder dels diners, però la consciència i la lluita de la classe treballadora era el seu antídot. Actualment, la manca de consciència social, després de trenta anys de burocràcia del benestar i setanta de letanies amb el progressisme de les dictadures “comunistes”, ha deixat inerme al poble i a la classe treballadora.

Todo lo cual promueve la aparición de proyectos populistas como nuevos actores políticos. Cuyo alimento intelectual es el odio a conspiraciones imaginarias, pero no el análisis de las presiones y tráfico de influencias reales, que dejaría en evidencia a los mismos populismos.

Tot això promou l’aparició dels projectes populistes com a nous actors polítics. L’aliment Intel.lectual dels quals és l’odi a conspiracions imaginàries, però no l’anàlisi acurat de les pressions i tràfic d’infulències reals, la qual cosa deixaria en evidencia als mateixos populistes.

Y aquí viene el gran problema. El populismo de derechas funda su análisis en la dialéctica del nosotros y ellos, nacionalista o etnicista, donde los extranjeros, los pobres, las infraclases, las minorías de todo tipo, o la liberación de la mujer, son el chivo expiatorio, al que desviar la indignación contra los plutócratas.

I aquí ve el gran problema. El populisme de dretes funda la seva anàlisi en la dialèctica del nosaltres i ells, nacionalista o etnicista, on els estrangers, els pobres, les infraclasses, les minories de tot tipus, o l’alliberament de la dona, són el boc expiatori, al que desviar la indignació contra els plutócratas.

En definitiva, ese llamado populismo es diametralmente opuesto a las necesidades populares. Sus posibilidades nacen de la desesperación por el retroceso social de cuarenta años, de modo similar a lo que ocurrió en Europa en los años 30 con los fascismos. Por supuesto el problema es el consorcio neoliberal entre políticos, medios de comunicación y plutocracias, pero la solución no es esa forma de “populismo”. Sino la reflexión colectiva, la incidencia en la opinión pública, la concienciación social y el cambio de las instituciones que propicie el empoderamiento popular, como vía para alcanzar y garantizar la solidaridad colectiva.

En definitiva, aquest anomenat populisme és diametralment oposat a les necessitats populars. Les seves possibilitats neixen de la desesperació per la reculada social de quaranta anys, de manera similar al que va ocórrer a Europa en els anys 30 amb els feixismes. Per descomptat el problema és el consorci neoliberal entre polítics, mitjans de comunicació i plutocràcies, però la solució no és aquesta forma de “populisme”. Sinó la reflexió col·lectiva, la incidència en l’opinió pública, la conscienciació social i el canvi de les institucions que propiciï l’apoderament popular, com a via per aconseguir i garantir la solidaritat col·lectiva.

En eso estamos. Esa es la tarea a la que llamamos a todas aquellas personas que tengan conciencia popular y de clase.

En això estem. Aquesta és la tasca a la qual cridem a totes aquelles persones que tinguin consciència popular i de classe.