Editorials

EDITORIAL
En aquesta primera editorial ens volem presentar amb una declaració de (intencions) principi què més enllà del que entenem l’àmbit d’actuació d’un Grup de supoRt d’Acció Social -GRAS- de CGT som un grup (discussió) de pensament anarcosindicalista que reivindica com a principi llibertari l’autogestió de la persona i del col•lectiu d’iguals en tots els sentits de la vida, no només en l’organització econòmica del treball, també en l’autodeterminació i alliberament que permeti establir les bases d’una societat lliure del sistema capitalista i de l’Estat que li dóna cobertura.
La cultura anarquista implica el desenvolupament de les arts, els mitjans i altres formes simbòliques que exposen diversos aspectes del sistema de dominació i la contrasta amb un sistema de valors basat en la llibertat i la comunitat. Aquesta lluita forma part de la lluita general. – John Clark-
En conseqüència la lluita de classe no es pot limitar a la defensa del lloc de treball. Per això cal una estratègia pel canvi social. Des de sota. Basat amb la democràcia directa, acció directa (mètode Sharp), col•lectiva i auto organitzada. Per això afirmem que el municipalisme llibertari hauria de ser l’instrument per a entrar-hi a la lluita institucional però entenem que només pot ser viable amb referencies amb l’anarcosindicalisme. En aquest context cal entendre la defensa d’allò públic.
Els serveis públics són, des de la perspectiva anarcosindicalista, la materialització dels drets socials i col•lectius conquerits. La seva realitat consolidada també està lligada a l’existència del treball i funció pública de gestió directa , sense externalitzacions, i aquesta al control social i popular.
Amb una renda bàsica garantida que garanteixi la cobertura de les necessitats bàsiques de la població perquè una societat difícilment és ètica si fa dels drets més elementals un privilegi de riquesa.
un govern popular no pot sostenir-se amb la distribució dels recursos basada en la desigualtat. -Thomas jefferson –
L’acció social és la millor eina per a la creació de les condicions que permeten a les persones crear els seus propis fins culturals, econòmics etc.. perquè la creació no és patrimoni de cap elit intel•lectual.
Arribat aquest punt, el GRAS no defuig del conflicte i la controvèrsia amb els iguals que es reconeixem entre si i ens interpel•lem per a la transformació social, perquè és aquí on podem omplir de sentit la nostra lluita.
Però com no podia ser d’altra manera en grup de discussió sempre sortirà la maleïda pregunta Com construir un Nou Món en la closca del Vell?

en qualsevol incògnit lloc d’ Austràlia, setembre 2016